Títulos em Política e Governo

Del nen prodigi del franquisme al moviment pacifista i el Black Power: un recorregut literari sobre les persones que van ser sacrificades per salvar una causa iniciada pel poder als seus països. Dos homes de mons oposats s’enfronten davant d’un tauler d’escacs: un va ser peó del franquisme, l’altre ho serà de la guerra freda. El peó recorre les vides de nombrosos «peons» lliurats a una causa política, a l’Espanya franquista o als Estats Units de Kennedy.

A Banda i Banda és el magazine diari de Ràdio Amèrica Barcelona, amb informació i entreteniment fer per i per a la Catalunya Exterior. S'emet cada dia de 16 a 18 (hora CAT) per www.rab.cat

El repàs dels fets més rellevants de l'any 2022.

"L’Emperador" recull una historia fascinant sobre l’emperador Haile Selassie d’Etiòpia, el suposat descendent directe de Salomó, que va governar el país com a monarca absolut durant mig segle, fins que el 1974 va ser derrocat per un consell revolucionari. Es presenta com un senyor feudal que és amo de tot, fins i tot de vides i sentiments, i tot un personatge misteriós per descobrir. És un rei bo i just amb el poble? O més aviat és un pallasso esperpèntic? O potser un dement que ignora el món que l’envolta i la situació que viu el país?

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

La crisi dels refugiats en primera persona. Per obrir els ulls a la nostra Europa. Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions --o els monopolis d'informació equivalents en cada època-- sempre n'han fet ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i les reformes normatives que s'estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i, en canvi, no facin el mateix amb els que s'han dedicat a produir notícies falses des de sempre?

David Jiménez va ser nomenat director d'El Mundo. La il·lusió es va anar transformant en una crua batalla per defensar la independència del periodisme, que va acabar amb l’acomiadament del director després d'un any en el càrrec. Jiménez destapa aquí la podrida xarxa de pressions i influències que s'estableix entre els grups de poder econòmic i polític, i la premsa que suposadament ha de vigilar els dos primers. El director és un relat únic sobre com funciona el joc de favors entre els mitjans i l’elit d’un país, i quin preu paguen els que es neguen a participar-hi.

«He creuat mitja Europa intentant conèixer l’enemic, però com més respostes trobo més preguntes em faig. Segueixo convençut dels meus ideals, però ara tinc clar que la nit serà molt més fosca del que ens pensem. Som just en aquell punt tan ben definit per Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”.»

A la Terra Alta, davant la descoberta d’una bomba nazi que havia llençat la Legión Cóndor, un Jordi Borràs adolescent pren consciència que la memòria i la justícia són els millors antídots contra el feixisme...

El periodista Manel Alías és el primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Durant tots aquests anys de notícies i reportatges, ha recorregut la immensitat de Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat.

Des de la confessió sobre l'existència d'uns diners a Andorra que Jordi Pujol va fer pública l'any 2014 fins avui, han passat moltes coses a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. I s'han succeït també informacions, decisions judicials i opinions que afecten directament el mateix Jordi Pujol i la seva família. Durant aquest temps, Jordi Pujol -enretirat de la vida pública- ha anat reflexionant sobre aquests fets en silenci o compartint els seus pensaments amb molt poques persones.

Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d'on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l'enigmàtica activitat del pare i per l'original educació rebuda d'una mare dividida entre l'impuls irresistible d'apartar la filla de les consignes del Règim i la por d'aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.

Una investigació periodística rigorosa i trepidant que revela tot allò que encara no sabem sobre els escàndols que han dut a l'exili al rei Juan Carlos I. El rei, ara emèrit, Joan Carles I va ocupar la cúspide de la piràmide de l'Estat espanyol protegit per una armadura que, des de la mort de Francisco Franco, li va servir per consolidar i augmentar el seu poder i per ser agraït i generós amb els que el van ajudar.

La crònica més completa i rigorosa que explica, com no s'ha fet mai abans, el rerefons d'uns fets que han canviat la història de Catalunya. Una investigació periodística de primer ordre sobre el conflicte polític més important al nostre país, sense herois ni traïdors, sense retrets ni lloances. Només tota la veritat.

Els dies clau és el gran relat vital de quatre anys convulsos i alhora l'autoretrat de l'home que hi ha al darrera de la lluita política catalana.