Títulos em Arte e Literatura

En 1974, una nena índia de sis anys aterrava a l'aeroport del Prat per anar a viure amb els seus pares adoptius. Dues dècades després, l'Asha Miró va viatjar al seu país dorigen per retrobar els fils de ls seva història. D'aquella experiència en va sortir "La filla del Gànges" (La Magrana, 2002), un llibre que va commoure milers de persones. Va ser tan gran el ressò que, làny 2003, va tornar a lÏndia per filmar un documental basat en el llibre.

No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

David Jiménez va ser nomenat director d'El Mundo. La il·lusió es va anar transformant en una crua batalla per defensar la independència del periodisme, que va acabar amb l’acomiadament del director després d'un any en el càrrec. Jiménez destapa aquí la podrida xarxa de pressions i influències que s'estableix entre els grups de poder econòmic i polític, i la premsa que suposadament ha de vigilar els dos primers. El director és un relat únic sobre com funciona el joc de favors entre els mitjans i l’elit d’un país, i quin preu paguen els que es neguen a participar-hi.

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat illuminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

El testimoni íntim d'una dona embarassada, una reflexió global sobre la maternitat i la condició femenina. Una aportació poc habitual, lluny de tòpics romàntics i ensucrats de la vivència de l'embaràs i la maternitat en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d'una gran escriptora. Temps d'una espera és el diari que l'autora va escriure ara fa més de trenta-cinc anys quan va saber que estava embarassada per segona vegada. A partir d'aquest fil conductor coneixem els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rere dia, es desprenen d'una dona que espera un infant.

"Aquest audiollibre recorda la vida del meu avi, que és la història d'un temps, d'un país. És un homenatge a una generació sencera d'homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d'una vida que abraça gairebé la totalitat del segle XX m'ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida".