Títulos em Antologias e Contos

Vint-i-cinc anys més tard, tornen els Germans Miranda amb set de venjança. Deu sicaris literaris amb una llarga experiència en l'ofici i que són, curiosament, germans, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada un d'ells havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades. No els vam dir a qui, ni quants, ni de quina manera, ni on, ni quan s'havien de cometre els assassinats, ni si havien de ser reals, inventats o somiats.

Carlota Gurt, més Gurt que mai. La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d'aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l'angoixa i esclaus de l'amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l'enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre.

"Vents més salvatges" és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats.

Cobdícia, venjança, ira, luxúria, gelosia, fanatisme, defensa pròpia i malícia genuïna s'entortolliguen en aquesta teranyina teixida amb set relats breus. Amb les "mans" com a fil conductor, l'inspector Marc Sergiot apareix en cada conte: sigui amb un protagonisme manifest en la investigació, o només ensumant la ferum del crim. Mans negres són set narracions criminals que disseccionen les parts més fosques de la naturalesa humana.

"Show" és un recull de setze relats breus sobre les diferents realitats que hi ha en una societat urbana com la nostra. Encara que una bola de miralls de discoteca reflecteixi punts de llum i una multitud de joves que viuen el moment, la realitat segueix essent fosca i plena de trampes. Els personatges viuen situacions en mig de la bogeria quotidiana i, de la nit al dia, ja no són el que eren.

Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i rutlla molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l’ànima, però que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número i entre totes han construït una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

"Vida familiar" és un recull de setze històries que giren entorn de relacions de família. Ens fan viatjar per vides inestables i imperfectes que han de superar dificultats per tirar endavant: des d’una separació, la mort d’un veí, un canvi de domicili... a una criatura que no entén els adults o una noia que no sap cap a on tirar. Tots ells són relats que expliquen situacions quotidianes i rutinàries molt pròximes i amb una gran dosi de realitat. Tot i que semblin històries sense cap relació, constitueixen un retrat de les relacions humanes.

Aquest recull de contes té una temàtica comuna: la mort. Tracten amb profunditat el tema de la mort i no ho fan des de la perspectiva dels vius, de manera realista, sinó que van més enllà, i fins i tot els mateixos morts expliquen les reaccions dels vius. Amb un principi prometedor, combina elements reals i elements fantàstics en històries que fusionen la descripció costumista amb el simbolisme religiós del present, passat i futur.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s'atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals.

A través de les cinc històries que conformen aquest audiollibre, Jordi Sierra i Fabra es fa ressò una vegada més de la tan necessària crítica social i toc d'atenció als temes que més preocupen la nostra societat actual. Aquest audiollibre és la seqüela de "Material sensible: Contes cruels", i ens hi planteja alguns dels drames de la humanitat: què passa quan es ven un nen en un país africà, per què algunes famílies rebutgen el naixement d'un bebè si és una nena, o les conseqüències de l'accés a les armes en la vida d'un nen, entre d’altres.

El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativista i escèptica que les recorre de cap a cap, actua de filtre homogeneitzador. Són mostres representatives de la literatura de viatges amb què l’artista es va iniciar en el terreny de la literatura i que mai no va deixar de conrear. És una visió de la realitat més punyent com més efectiu és el joc literari que proposa l’obra, amb la construcció d’una veu narrativa distanciada, subtilment irònica, que constitueix un gran encert.

Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors...

Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes d'èpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop l'escriptura de l'autora, al llarg d'uns relats de gran força expressiva.

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l'amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga.

En ple confinament, Jofre Llombart es va inventar un conte oral per ajudar els seus fills a relaxar-se i agafar el son. És un relat que recorre les parts del cos humà, cadascuna amb la seva pròpia veu. Però sorprenentment va desembocar en un estret vincle entre pare i fills perquè, en realitat, el protagonista de la història eren ells mateixos, amb el seu dia a dia, els seus neguits, les seves pors, les seves necessitats. El conte va tenir tant d'èxit (emocional i somnífer) que el Jofre Llombart el va enregistrar, va començar a circular per Whatsapp i es va tornar viral.

Tot canvia després d'un altre got d'absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il·lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l'escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa.

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

La Polaroid són tretze històries entrellaçades les unes amb les altres a través de personatges tan normals com especials que parlen de l'excepcionalitat de les coses quotidianes i de la universalitat de la intimitat. Contes curts i intensos que no deixaran cap lector indiferent, sagetes que arriben directes al cor per despertar tots els sentits.