Títulos em Poesia

En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic "fenomen": una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares - en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica - no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit.

"L'Atlàntida" de Verdaguer s'estructura en deu cants en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, precedits d'una "Introducció" i seguits per una "Conclusió", ambdues en sextets de versos decasíl·labs. Aquesta estructura formal, que es correspon, com veurem, amb el contingut argumental, es trencada sovint amb la inclusió d'altres esquemes mètrics. Un jove mariner genovès anomenat Crostòfor Colom, únic supervivent d'un naufragi, arriba a la costa atlàntica d'Andalusia.

Davant dels ulls del lector una plaça d’una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions.

És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç.

Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest seria sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors. "Tots els poemes (1975-2017)" aplega tota l'obra poètica escrita per Joan Margarit des de "Restes d'aquell naufragi" fins a "Un hivern fascinant". Recitat per Jordi Coromina.