Títulos em Dramaturgia e Peças

En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic "fenomen": una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares - en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica - no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit.

És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç.

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l’un és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d’aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda.

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.

Hi ha una manera de definir El misantrop: el món contra mi, i, si convé, jo contra el món. Si algú em porta un sonet que és més dolent que el pebre, en nom de què podria afalagar-lo? Si em jutgen perquè he dit allò que havia de dir, per què hauria de buscar algú que recomanés la meva innocència al tribunal? Que tinc raó és clar: que em jutgin, doncs, i demostrin si són al costat de la veritat o amb l'interès que sembla moure-ho tot en el món dels homes. O amb mi o contra mi, amb la raó o contra la raó.