Títulos em Literatura Mundial

El Cafè de la Granota són catorze contes plens de gràcia i tendresa, i de misèria i desgràcies, i és també el primer llibre que Moncada va dedicar íntegrament a recrear la Mequinensa perduda sota el pantà de Riba-roja. Esperonat encara per Calders, que no es cansava d’animar-lo —“continua produint ‘granotes’ d’aquesta categoria i ens faràs contents a tots”, li diu a les cartes que clouen aquest volum—, i amb una llengua afinada, rica, divertida i vivíssima, Moncada treu a la palestra un enfilall de personatges dispars, rics i pobres, mesquins i ingenus, saberuts i ignorants, per fer-los girar en un calidoscopi alhora cru i entendridor.

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

L’aclamat i malaguanyat escriptor David Foster Wallace reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem.

En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic "fenomen": una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares - en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica - no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit.

"L'Atlàntida" de Verdaguer s'estructura en deu cants en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, precedits d'una "Introducció" i seguits per una "Conclusió", ambdues en sextets de versos decasíl·labs. Aquesta estructura formal, que es correspon, com veurem, amb el contingut argumental, es trencada sovint amb la inclusió d'altres esquemes mètrics. Un jove mariner genovès anomenat Crostòfor Colom, únic supervivent d'un naufragi, arriba a la costa atlàntica d'Andalusia.

És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç.

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l’un és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d’aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda.

Un any abans de la seva mort, Franz Kafka va viure una insòlita experiència. Al parc Steglitz de Berlín va trobar una nena plorant perquè havia perdut la seva nina. Per calmar a la petita es va inventar una història peculiar: la nina no s’havia perdut, se’n havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria el dia següent al parc. Durant tres setmanes, Kafka escriu aquestes cartes com si es tractés de qualsevol de les seves obres immortals aconseguint així crear un autèntic món de fantasia.

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.

Les penúries econòmiques de Dickens van inspirar les seves millors novel·les (Oliver Twist, David Copperfield, Temps difícils), de gran contingut i crítica social. Gràcies a una herència, Charles deixa la fàbrica on treballava i es posa a estudiar. Aprèn taquigrafia i amb 17 anys escriu als diaris. El 1836 escriu per a un editor una novel·la per fascicles setmanals, Oliver Twist, on mostra amb cruesa la difícil vida dels més pobres. Va tenir un enorme èxit.

Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest seria sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors. "Tots els poemes (1975-2017)" aplega tota l'obra poètica escrita per Joan Margarit des de "Restes d'aquell naufragi" fins a "Un hivern fascinant". Recitat per Jordi Coromina.

ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes. ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici.

Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Gabriel Josipovici, un dels més prestigiosos escriptors anglesos, ens proposa en aquesta ocasió que llegim només per diversió. Com si juguéssim a una mena de Cluedo. Trobarem al baró, un home d’edat avançada amb una gran fortuna, a la seva esposa Espelth, una nerviosa dona que vol seguir sent rica, a Alphonse, un antic pallasso reconvertit en investigador privat que s’involucra en una trama d’espionatges creuats, a Isabelle, estudiant d’art que, gràcies als seus encants, s’aprofita de tots els homes amb qui es creua.

Aquesta és la història d'una transformació. De la relació entre dos germans, explicada a través de la mirada innocent i a estones malèvola del príncep destronat, i del seu odi a la germana que acaba de néixer. Un naixament qu el fa prendre consciència de tot el que l'envolta: la precarietat familiar, les indidelitats i les venjances que hi tenen lloc i la seva gradua desintegració. Una història colpidora però plena de moments tendres i esperançadors, narrada amb ambició i seguretat.

Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys.