Títulos em Psicologia e Saúde Mental

Una història de salut mental en primera persona. "El meu diagnòstic és que tinc fòbia social crònica, o sigui por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l'entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un "escenari" cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l'he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela".

"Esquizo" és, més que un audiollibre, un altaveu per dónar la paraula a aquells que normalment no la tenen. L'audiollibre recull quinze testimonis reals d’esquizofrènics i familiars que conviuem amb la malaltia, quinze relats que parlen del rebuig social de la malaltia, del dolor i el neguit que pateixen els que la viuen dia a dia. En Ricard Ruiz Garzón fa una tasca importantíssima per allunyar prejudicis i contribuir a la desaparició de l’estigma que s’associa amb aquesta malaltia i ho fa donant veu als propis personatges d’aquesta història.

En ple confinament, Jofre Llombart es va inventar un conte oral per ajudar els seus fills a relaxar-se i agafar el son. És un relat que recorre les parts del cos humà, cadascuna amb la seva pròpia veu. Però sorprenentment va desembocar en un estret vincle entre pare i fills perquè, en realitat, el protagonista de la història eren ells mateixos, amb el seu dia a dia, els seus neguits, les seves pors, les seves necessitats. El conte va tenir tant d'èxit (emocional i somnífer) que el Jofre Llombart el va enregistrar, va començar a circular per Whatsapp i es va tornar viral.

Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües.