Títulos em Amadurecimento

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n?

Tots els bessons separats en néixer es busquen, inconscientment, tota la vida. L'Ari i l'Aran no són l'excepció. Són dos joves que han sentit una buidor interna d'ençà que eren infants, una mancança que els ha portat a expressar-se a través de l'art. Ella, l'Ari, compon cançons sinceres i punyents i el seu rap està triomfant allà on arriba. Ell, l'Aran, busca expressar-se amb el cos, cercant una connexió que no troba mai.

Quan l'Hug se'n va a Itàlia per fer-hi una estada i treballar en una nova traducció, no sap ben bé què hi va a buscar. No tot és la traducció. També l'empeny el desig d'agafar distància d'una quotidianitat rutinària, d'apartar-se i alhora de retrobar-se. Però el que segurament no ha previst és que els canvis de residència obren nous interrogants i transformen l'esperit. A Perugia, l'Hug coneixerà el Paolo, un personatge singular que l'impactarà per l'actitud vital, tan diferent de la seva.

1974. La Muna és una nena òrfena d’onze anys que treballa a Bombai i no pot oblidar la seva germana petita, de qui la van separar. La Sita té sis anys i, sense altres records que els dels orfenats de Nasik i Bombai, on ha crescut, somia tenir uns nous pares. En Solomon, un nen etíop de vuit anys, viu a Addis Abeba i descobreix que el seu món està canviant sense entendre per què. Les vides d’en Solomon, la Muna i la Sita coincidiran trenta anys després entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona, més enllà de destins i cultures, passats comuns i futurs imaginats.

Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd. La protagonista de "Sabates de taló italià", mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants.

"Em dic Simó Vallès i sóc l'home més lleig del món." Després d'estudiar ciències de la informació a Barcelona, en Simó torna a Menorca amb el triple objectiu de trobar feina, escriure una novel·la i casar-se. Enamorat d'una bella peixatera, treballa de periodista i reescriu la novel·la que ha de fer que aquesta l'estimi a pesar dels seus trets simiescos.

Es va morir durant laterratge, explica ella al principi daquesta misteriosa novel.la. Un avi extremeny i una jove holandesa shan trobat en un avió que va de Barcelona a Amsterdam. Shan assegut a la mateixa fila i han conversat una mica. En sortir de lavió, ella sendú cap a casa una capsa que el seu company de viatge volia ensenyar al seu fill gran. Ell va emigrar a Holanda als anys seixanta per treballar-hi, es va casar amb una artista holandesa i van tenir tres fills.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident.

En Wolfgang té 11 anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món.

Marta Romagosa narra la història d'un grup de dones, amigues totes, que a l'estiu es troben al mateix lloc. Tres nits fora de casa ambienta l'amistat d'aquestes amigues en èpoques diverses de la seva vida. L'autora ens parla del que és ser una dona d'uns cinquanta anys ara, del mirall deformant de l'expectativa i la il·lusió de la joventut vers la realitat de la maduresa. Ens ofereixen una mirada al passat des de l'experiència dels anys.

Una història sobre el primer amor i la pèrdua de la innocència, per un dels escriptors més importants del segle XX.

A ple estiu dels anys trenta, la Ginia, de només setze anys, té unes ànsies desbocades de vida. De molta més vida. Acompanyada de la seva amiga Amelia, elegant i sofisticada, coneixerà un món enlluernador habitat per artistes bohemis.

La Nora, una nena de dotze anys, viu l'experiència deliciosa d'anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d'adults, menys el Quim, un nen de cinc anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d'un conflicte entre els grans i de l'audàcia del Quim, l'últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.