Títulos em Realismo Mágico

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.