Títulos em Psicológico

El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català, en una història sobre la fredor, la distància i el dolor d’una família. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent.

Una novel·la inspiradora que mostra la importància de prioritzar el que realment importa. En Nil sent que la seva vida s'ha acabat: fa temps que no li arriben feines d'actor i la seva dóna l'ha deixat. Però un dia coneix en Walrus, un nedador expert amb un passat dolorós. En Nil aprendrà a nedar amb ell i, pel camí, sortirà de l'espiral de pensaments autodestructius. Una història intimista i positiva que ensenya a deixar-se anar i, simplement, ser.

Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d'"Entre dues llums", prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar. El narrador proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Un professor de filosofia arrogant i hipocondríac no pot resistir-se als encants de les seves alumnes. Entre aventura i aventura, s’entreté observant ocells, sopant amb els amics i intimant amb les amigues de tota la vida. Fascinat per la potència intel·lectual d’Umberto Eco, l’existència li canvia la nit que coincideix en un restaurant de Cadaqués amb el mite que sempre l’ha guiat. Què se’n farà, del protagonista, després de la trobada amb el professore.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

Aquesta és la història d'una transformació. De la relació entre dos germans, explicada a través de la mirada innocent i a estones malèvola del príncep destronat, i del seu odi a la germana que acaba de néixer. Un naixament qu el fa prendre consciència de tot el que l'envolta: la precarietat familiar, les indidelitats i les venjances que hi tenen lloc i la seva gradua desintegració. Una història colpidora però plena de moments tendres i esperançadors, narrada amb ambició i seguretat.

L'atzar reuneix dos homes a la terrassa de l'Hotel Arts, on han pujat per suïcidarse. La conversa, forçada per les circumstàncies, és banal i sòrdida: Qui es llançarà primer? Per quina banda? L'Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic, mentre cadascun fa examen de consciència i no gosa formular a l'altre la pregunta clau que dóna sentit a allò que viuen i, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments.

En Guillem és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i és un àvid lector de tot allò que li cau a les mans. Té només una amiga. Fins aquí tot en ordre. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat s'amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen. Una novel·la coral que traspua sentiments, buits, paraules no dites i un misteri corprenedor.

La sexòloga Daniela Costa-Pau viu el sexe de manera desacomplexada en una època en què encara és un tabú. De portes enfora és una dona amb autoestima, però alhora és freda i desdenyosa. La seva aparent seguretat amaga un misteri: mai no ha pogut plorar.

La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.

La Tina no recorda res del seu passat. Acaba de despertar amb un cos adolorit i ple de cicatrius i l'única veritat que coneix és la de la seva tieta, que la cuidada durant la convalescència. Però els secrets a poc a poc es van desenredant, ja que, a mesura que la Tina va recuperant-se de les ferides, les preguntes es fan més i més intenses. Qui és la seva tieta realment? On són els seus pares? Però la pregunta que més ronda pel seu cap, que no la deixa descansar, és: qui és ella realment?